La situació actual s’ha caracteritzat per un sobtat aïllament domiciliari, una imminent pèrdua de llibertats, abans donades per suposades; la força de la digitalització i la implantació del teletreball, abans només practicat per unes poques persones; i una gran incertesa, sobre el futur de l’economia i de les nostres vides. Això ha suposat una garrotada per a la majoria de nosaltres, ja que ha posat en relleu la nostra fragilitat i incapacitat de prevenir i d’anteposar el que era realment important. Aquest estat d’alarma ha significat un atur absolut en el camí, amb un abans i un després en les nostres vides. I, encara que avui es parla de tornada a la nova normalitat (un oxímoron molt recurrent últimament), hem de ser conscients que aquesta, certament no serà el que va ser. A més, el món que deixem enrere era ja insostenible econòmica, socialment i ambientalment.

Les empreses deuran ara esforçar-se molt no sols per a recuperar i aproximar-se als seus anteriors índexs de productivitat, sinó que hauran de replantejar-se noves estratègies de negoci amb altres maneres de treballar i d’organitzar-se. I hauran de fer-ho tenint en compte més que mai els possibles riscos laborals, que després de la pandèmia de la Covid-19 adquireixen una nova dimensió. Quan es parla de prevenció de riscos laborals, normalment es pensa en els conceptes clàssics de seguretat i higiene en el treball, i s’eludeixen uns altres aspectes molt importants, com els derivats d’una deficient organització del treball que atenta a la salut i al benestar de les persones, generant insatisfacció, ineficiència i pèrdua de productivitat, que a més no s’avaluen. Això s’englobaria en el que es denominen en termes generals, riscos psicosocials. I és precisament davant la necessitat que les persones deixin de ser un recurs per a convertir-se en objectiu empresarial i estiguin en el cor de les organitzacions per a innovar en tots els àmbits i desenvolupar la seva creativitat, que els aspectes psicosocials del treball adquireixen una especial rellevància.

Podria semblar que la prevenció de riscos laborals sempre ha existit, però, no obstant això, no va prendre forma fins a l’arribada de la Revolució industrial. Les inhumanes condicions experimentades en la indústria i les seves terribles conseqüències en la vida dels treballadors i, per tant, en la mateixa producció, van fer latent la necessitat de protegir a les persones per mitjà de lleis i normes. Van ser raons econòmiques, de pressió social pels primers sindicats, així com l’exemple d’alguns empresaris exemplars que sempre n’hi ha hagut, les que van conduir a les noves reglamentacions del segle XX. Encara que, és evident, que en aquella època es van tenir molt poc en compte els aspectes psicosocials del treball. Ha estat amb la Llei 31/1995 de PRL, que apareix un nou marc reglamentari progressista perquè els riscos laborals es gestionin sota els mateixos principis d’un sistema de qualitat amb una sèrie d’obligacions empresarials i un conjunt d’activitats perquè els riscos estiguin degudament controlats. Aquí sorgeix el tractament sistematitzat dels riscos laborals, inclosos els ergonòmics i psicosocials, que no havien tingut el degut tractament amb anterioritat. S’ha demostrat que aspectes com la política empresarial, el lideratge de directius i comandaments, la participació dels treballadors, la formació contínua de tots els membres de l’organització, la innovació tecnològica i organitzacional i la mateixa organització del treball són generadors de danys físics, i psicosocials si no s’atén la dignitat de les persones en el treball, però poden ser tot el contrari, factors d’èxit per al desenvolupament professional dels treballadors i la millora de la competitivitat en un marc de Responsabilitat social i d’Excel·lència, amb la mirada atenta de la ciutadania sobre el comportament empresarial.

QUINS SÓN ELS RISCOS PSICOSOCIALS EN AQUESTA SITUACIÓ DE PANDÈMIA?

Segons l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST), els riscos psicosocials fan referència a aquelles condicions, que es troben presents en una situació laboral i que estan directament relacionades amb l’organització, el contingut del treball i la realització de la tasca, i que tenen capacitat per a afectar tant el benestar o a la salut (física, psíquica o social) del treballador com al desenvolupament del treball.

Si en el passat algú ens hagués augurat que anàvem a viure temps tan incerts com aquests, segurament hagués costat imaginar-lo. No obstant això, actualment no ens queda una altra i estem descobrint a poc a poc com aquesta conjuntura està afectant-nos mentalment i físicament. Són moltes les conseqüències d’aquesta nova realitat, d’algunes d’elles encara no som conscients a causa del desconeixement. Es parla ja, de la síndrome de la cabanya causat pel confinament i caracteritzat per símptomes com l’ansietat, la inseguretat, o la por al desconegut. Es prediu que aquest pànic a la malaltia i/o a la incertesa econòmica i social pot acabar en Estrès Post Traumàtic. A tot això, cal afegir-li la reducció generalitzada d’ocupacions que, de manera directa o indirecta, ens acaba afectant a tots. I el que és pitjor, la pèrdua d’un ésser o éssers estimats amb tot el que això comporta en aquesta època de no contacte i distanciament.

ACOMPANYAMENT A LA TORNADA AL DIA A DIA DE LES EMPRESES

Reprendre l’activitat no serà senzill per a ningú i les empreses no seran una excepció. Per això, és el moment de que prevencionistes i responsables de recursos humans prenguin lideratge i comencin a treballar directament amb tot l’equip, de manera individual i sobretot grupal, per a poder afrontar de la millor manera possible la nova situació. Els treballadors han de sentir-se degudament atesos. És un moment crucial per al bé de les persones, però també el de l’organització. És en l’adversitat quan descobrim qui realment està al nostre costat. I no amb esperit paternalista, sinó per a generar confiança en la construcció entre tots del futur de l’organització i autoconeixement-autoconfiança dels treballadors i la seva contribució al projecte empresarial. (1)

Les tensions i els conflictes estan en l’essència de les relacions humanes, però si es saben gestionar deixen de ser font de problemes per a convertir-se en oportunitats de millora. Els conflictes han de prevenir-se en un clima de diàleg i de confiança. Els líders tenen un bon coneixement de les persones del seu entorn i han de saber actuar a temps davant certes actituds o canvis de comportament. Amb la volta al treball i davant la incertesa sobre el futur immediat, és previsible que les tensions creixin. Per això, CMBMediala ha creat un pla de prevenció i gestió de conflictes, intervenint en tots els nivells de l’organització mitjançant la creació d’espais de diàleg saludable i constructiu. Els frecs i malentesos ja existents anteriorment, si no s’actua amb celeritat, s’agreujaran. La seva negació i elusió no faran que desapareguin; és més, poden acabar destruint i contagiant ràpidament a la resta de l’estructura (2)

També des de la nostra experiència en el camp de la mediació i amb el ferm propòsit que els possibles conflictes no repercuteixin negativament en tot l’equip, és necessari recórrer a estratègies en les quals la comunicació sana i fluida sigui la pedra angular. Reneguem de les crítiques i els judicis de valor que han de ser eliminats, i apostem per l’enteniment a partir de l’assimilació i l’acceptació de la persona implicada. Tampoc hem d’oblidar-nos de les emocions, tant a flor de pell últimament, i hem d’intentar que totes les vivències siguin escoltades i reconfortades (3).

A més, aprofitant les noves formes de comunicació, cuidem de facilitar reunions virtuals amb les persones que lideren una entitat perquè considerem que és fonamental que els i les treballadores puguin parlar directament amb la persona que les dirigeix per a poder plantejar-li directament les seves preocupacions o, fins i tot queixes. Posem l’accent en la importància de fer pinya, especialment en moments tan espinosos com aquests, perquè ara més que mai requerim saber que comptem amb el suport dels nostres caps per a poder afrontar amb il·lusió i esperança aquesta nova realitat. En temps d’incertesa és imprescindible generar confiança i la certesa que treballarem junts per un futur millor.

Carol Pinilla, directora de  CMBMediala

CMBMediala pertany al Moviment Mieses Global, associació sense ànim de lucre formada per persones i organitzacions compromeses a desenvolupar competències per a ajudar a construir empreses saludables, socialment responsables i sostenibles, on les persones siguin el motor del canvi.